Cap de setmana de PETITS: Al mal temps, bona cara

Ara sí que podem dir que els més petits de La Trepa ja coneixen què és una nit lluny de casa, sense tenir a prop els pares o les mares però rodejats d’amics i amigues. Tot ii que el principi els vam enyorar una mica, en un tres i no res ja estàvem gaudint d’un cap de setmana que va ser magnífic.

10:20 del matí, el temps ja encenia alguna alarma.

Els monitors érem conscients que el Tomàs Molina havia batejat el cap de setmana de diluvi. Una altra cosa que també érem conscients, és que la igualació de: pluja + colònies = error404   és totalment falsa! Així que vam pujar al tren i només arribar ja vam petar-ho amb uns jocs i danses populars perquè l’espera del dinar no fos tan avorrida

14:00  del migdia, algú havia parlat de pluja?

Després del magnífic dinar, l’hora lliure ens la vam passar explorant la casa, parlant, coneixent-nos millor els uns als altres o jugant a futbol.

16:30 de la tarda, que guanyi el millor.

Quan els monitors vam xiular, es van presentar uns colors en forma humana que defensaven a capa i espasa els seus pigments i com d’importants són per l’existència. Com que les premisses d’aquests desconeguts i alhora coneguts éssers no eren les mateixes, van arribar a un acord comú de qui era el color que ho engloba tot, l’arkhé de les tonalitats. Així que van dividir la colla entre els 5 colors competidors. El mètode per establir el guanyador era molt simple, es basava en jocs d’estratègia, enginy, rapidesa, agilitat, flexibilitat, força, resistència, aptituds musicals i còmiques. Aquests jocs o activitats es podien superar o no, així que si es superava, sumàvem un “minipunto” per l’equip. Els monitors, un cop vam finalitzar l’activitat, ens vam trobar amb una cosa totalment sorprenent, inimaginable, miraculosa, es va produir un quíntuple empat, així que vam determinar que no hi ha un “main color”, sinó que la barreja de tots era el millor.

19:30 del vespre, el Molina tenia raó.

Un cop finalitzada l’activitat de tarda, l’hora lliure va ser passada per aigua. Ja que ens la vàrem passar als porxos del costat del menjador olorant el sopar que cuinaven. Així que per passar el temps vam cantar i ballar a ritme de Sóc un pingüí (Copyright© since 2016 ).

21:30 de la nit, ens envaeixen!

El sopar estava d’allò més bo, però l’olor que desprenia l’arròs i la botifarra devia atraure els extraterrestres d’altres galàxies perquè no en van aparèixer ni un ni dos ni tres, sinó cinc espècies diferents d’alienígenes! Espècies diferents sí, però amb un objectiu comú, conquerir el planeta Terra… Però els de petits no eren els únics que sabien que els anaven a conquerir, ja que hi havia un caçador professional que només en aparèixer, els “aliens” van fugir cames ajudeu-me per amagar-se del seu conegut enemic. El caçador sabia els costums de cada una de les especies, i sabia més o menys el lloc on aquest s’amagarien. Però tot sol no ho podia fer. Necessitava la colla de Petits per donar-los un calmant que els tornaria bons i així deixarien de conquerir més planetes.

 En un tres i no res, col·laborant entre tots, vam poder administrar els calmants i ajudar al caçador. Després de l’activitat de nit vam fer pregària que ens va permetre reflexionar una mica abans d’anar a dormir.

8:00 del matí, bon dia i… A fer-nos les motxilles!

Què millor que despertar-se amb els crits de “BON DIAAAAA PETITS!!!” dels monitors, obrint finestres, cortines, llums, sacs de dormir, etc. Enrenou i caos que de ben segur que si estàs al llit, no voldries… Un cop llevats però encara amb cara de son vam anar a esmorzar per agafar energies pel diumenge, no podíem perdre el temps!

10:30 del matí, ARRRR! A pel tresor!!

Un cop esmorzat i amb les motxilles fetes dos pirates i una princesa apareixen cridant i celebrant que per fi, després de 40 anys buscant el tresor ja l’havien trobat, ja s’havien on era!! Així que es van disposar a anar-lo a buscar però van veure que s’havien equivocat. Els pirates, cansats i abatuts se’n feien creus, però un d’ells, va treure el mapa que havien utilitzat per trobar el tresor i els hi va entregar a la colla de Petits, ja que ells havien de marxar a una nova aventura.

El mapa presentava unes dificultats… Estava dividit en 8 llocs, on en cada lloc havien de fer una activitat per rebre un tros d’un enigma. Les proves les van poder superar gràcies a l’entrenament rebut el dia anterior, ja que en un tres i no res vam aconseguir l’enigma a punt per ser ordenat i solucionat. L’enigma era: No sóc bèstia ni persona, però tinc peus i tinc cap. Sovint el metge em ve a veure, però mai estic malalt.” Saps la solució? Doncs sí, ho has endevinat, és un “llit”. Un cop trobat, van anar corrents a pel tresor, i allà es trobava… Replè de llaminadures per repartir per tota la colla!

13:30 del migdia, a omplir i buidar panxes!

Després de trobar el tresor la gana s’apodera de Petits, així que res millor que el combo de macarrons, mandonguilles “plus” gelat per acabar d’omplir piles i gaudir com el matí del dissabte de l’hora lliure!

17:45 de la tarda, un sentiment d’enyorança es respira a la colla…

Després d’una tornada amb tren ben normal i corrent, al arribar els infants van córrer cap als pares com si no els haguessin vist durant 18 mesos i 14 dies. I és que entre rialles, petons, preguntes i abraçades, en poc menys de 30 minuts tots i totes ja eren de camí cap a casa. Els sis monitors ens atrevim a dir que ha sigut un cap de setmana on tot el que es volia treballar s’ha treballat, però no amb un bé ni un notable, sinó un excel·lent. Els nens i nenes que hem conegut aquests dos dies, ens han tornat un “feedback” molt bo i és que quan ja ho havíem fet tot, els mateixos nens volien i demanaven més.

Visca La Trepa i visca Petits!!!!!!

321

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.